TERMITES

 

Hi ha més de 2000 espècies de termites , de les quals 70 invaeixen amb suficient freqüència estructures de fusta com per a considerar-les plaga.

 

 

Principalment es divideixen en dos grups , ( Reticulitermes Banyulensis ) o ( Reticulitermes Grassei ) subterrànies i no subterrànies i dintre d’aquestes últimes cal destacar ( Kalotermes Flavicollis ), les de fusta seca , les de la fusta humida i les pulveritzadores. Les més pernicioses son les “subterrànies” (Reticulitermes grassei) degut als seus hàbits de vida i als llocs on busquen aliment. Aquest es sense dubte , la cel·lulosa, un químic complex que trobem en les parets cel·lulars de les plantes i que juguen un rol molt important en la descomposició d’arbres caiguts , fulles i altres productes vegetals. Les termites subterrànies construeixen les seves colònies en la terra , arbres , postes o inclòs sota les nostres cases i es mantenen allí buscant humitat a no ser que existeixi una font d’humitat en la mateixa estructura , per exemple, degut a la condensació , canonades que perden aigua ,etc.

Cada colònia, es comporta de una manera individual e independent. Es composen d’entre 60.000 a 1,5 milió de termites. Les termites son insectes sociables , amb una complexa estructura. On els seus individus pertanyen a les diferents castes i amb treballs específics . Aquestes inclueixen a les reproductores (la reina , el rei i les alades) , els soldats i les obreres. Aquestes últimes son petites ( medeixen d’entre 2,5 a 6,3 mm de longitud ) i de color groc cremós , no tenen ales. Son les encarregades de la major part del treball de la colònia i per tant son les que produeixen la major part dels danys en les estructures de fusta de les cases.

Les primeres en aparèixer al obrir un niu son les soldats . Els soldats son majors ( d’entre 5 a 10 mm de longitud ) existeixen en cada colònia 1 soldat per cada 20 de la població total d’obreres i tenen mandíbules fortes que utilitzen per a atacar als intrusos. La casta dels soldats , es la encarregada de defensar la colònia contra els seus enemics naturals. Aquestos soldats , no son capaços d’alimentar-se de la fusta directament. Per lo que , al igual que la casta de les reproductores , han de ser alimentats per les obreres. Tant la casta dels soldats com la de les reproductores son cegues.

Els propietaris dels immobles afectats , poques vegades detecten la presència de soldats i obreres , però en primavera i en la tardor es poden veure , depenent de les espècies , reproductors alats. Aquesta forma de termita es pot confondre fàcilment amb les formigues alades a no ser que s’observin detingudament.

 

El seu aparell digestiu , s’ha desenvolupat fins a tal punt , que les seves cèl·lules digestives en simbiosis amb una abundant fauna de flagel·lats , son capaces de degradar la cel·lulosa continguda en la fusta , fins a fer-la assimilable.

Quan la població d’una colònia de termites arriba a cert nivell , normalment més de 10.000 individus , es produeixen reproductors alats que deixen la colònia formant eixams. Un eixam es un grup de mescla de mes o menys 50 % mascles i 50 % femelles reproductors que deixen el seu niu tots junts durant un cert període de temps. Normalment les pluges de la primavera, les temperatures més càlides i l’augment d’hores diürnes , son el detonant per que les reproductores alades surtin ( generalment a l’alba o a enfosquir ).

Desprès d’aterrar , la femella llença les seves ales , eleva el seu abdomen i emiteix una feromona que atrau als mascles de la seva espècie. Si un mascle adequat la troba , entren en contacte i el mascle s’arrencarà l, també les ales . Es l’hora en que la parella correrà formant un tàndem durant un curt període de temps, buscant una peça de fusta adequada on començar el seu niu. La seva primera posta s’encarregarà del manteniment de la colònia i de la recerca d’aliment . La femella tan sols es dedicarà a produir nous ous. La parella formada està unida per a tota la vida i la femella pot arribar a produir uns 1.000 ous diaris a partir del seu quart any de vida. Si la reina o el rei moren , un altre membre de la colònia , pot convertir-se en reproductor i reemplaçar al mort de la parella.

Les termites subterrànies viuen sobretot en el sol. Busquen fusta cada vegada més lluny del centre de la colònia o a mesura que creix la seva població. Els individus que busquen aliment creen túnels subterrànies o sobre la terra anomenats “túnels de refugi” fets de barro , fems , residus i més restes orgàniques i els usen per a trobar noves fonts d’aliment i per a connectar els llocs on es troben l’aliment amb el terra. Poden entrar en edificis que no tinguin cap fusta en contacte directe amb el sòl utilitzant aquests túnels. Les termites poden accedir a l’interior dels edificis a traves de les esquerdes, juntes expansives, aïllaments d’escuma sota terra, lladrucs amb forats , blocs de formigó o bé per espais realitzats per el pas de canonades de mides igual o inferior a 0,8 mm. Qualsevol edifici construït sobre tables , amb sòtans o ciments vuits poden ser infestats per les termites. Inclosos els edificis amb estructures de ferro i parets d’albanyilería poden ser atacats per les termites degut a la existència en ell de portes de fusta , marcs de finestres de fusta , bigues de suport de fusta , armaris o llibreries.

Segons estudis recents , més de 600.000 immobles en el nostre país pateixen danys provocats per les termites . Detectar que la seva llar està afectada per termites espanta als propietaris . Normalment no les poden veure , no poden escoltar-les i molt a menut tan sols un tècnic ben format pot trobar signes d’infestació. Per a aconseguir un control efectiu d’una plaga de termites es essencial contar amb equips especialitats.

Una empresa especialista en control de termites , pot proporcionar protecció i tranquil·litat contra una plaga d’aquest tipus .

 

Signes de infestació de termites

Els posibles signes d’infestació de termites poden incloure :

1. Túnels de barro del diàmetre de un llapis , o major, que corren a través del formigó o parets d’ albanyileria nues entre el sol i qualsevol part de fusta del seu edifici.

2. Petites i fines ales , totes elles de la mateixa forma i mida , d’entre 9 i 13 mm. de longitud , en el muntant de la finestra o en el sòl ( especialment i es a finals de la Primavera i ha hagut pluges recentment )

3. Àrees de pintura en superfícies de fusta que mostren “ bombolles” o zones distorsionades que son fredes al contacte.

4. Qualsevol part de fusta de l’edifici ( especialment si es tracta d’estructures de suport ) que mostren “enfonsaments” al pressionar-les.